Ens traslladem a http://votant.blogspot.com

mariane.jpg, 5 KBDes que va néixer aquest bloc, aviat farà 5 mesos, hem estat allotjats a Blocat, projecte al qual hem d'agrair el servei que ens ha ofert. Ha estat el nostre inici blocaire, amb 93 posts que han rebut més de 5.000 visites, de les quals estem més que satisfets, tenint en compte que escrivim aquest bloc en hores lliures i sense guanyar-hi res. A partir d'ara, per motius tècnics, i lamentant haver de deixar Blocat, us informem que hem decidit traslladar-nos al Blogspot. Ens trobarem a http://votant.blogspot.com[@more@]



Comentaris tancats a Ens traslladem a http://votant.blogspot.com

Sí als blocs electorals

Ara que tornem a estar en campanya electoral, els mitjans públics tornen a oferir-nos la informació dels diferents partits en "blocs" electorals delimitats. I, altra vegada, alguns periodistes tornen a malgastar el temps repetint insistentment que estan en conta d'aquest sistema, i que per això no firmen les notícies. Doncs que no les firmin, i deixin d'atabalar-nos, si-us-plau! En el fons, que els mitjans pagats amb fons públics delimitin el temps en funció de la representativitat dels partits, és una garantia perquè tots apareguin en funció de la legitimitat social que tenen. Si no fos així, quin seria el criteri periodístic? Doncs l'habitual: apareixeria qui fes la declaració més estripada i fora de to, qui fes la proposta més "alternativa" i, en definitiva, qui donés una imatge més cridanera, perquè aquests són els criteris periodístics més utilitzats actualment, molt per davant de l'interès real de les propostes. Això, sense entrar a considerar les preferències i obediències polítiques que demostra una part d'aquest col·lectiu. En conseqüència, els blocs electorals es poden acceptar com a mal menor, malgrat que tampoc siguin una gran solució. I els periodistes, un cop ens han donat a conèixer la seva  sobre el tema, haurien de recordar que no són el centre del món. Perquè en el fons, quan ens repeteixen el mateix missatge sistemàticament, demostren que no fan més que mirar-se el melic.[@more@]



Comentaris tancats a Sí als blocs electorals

Sí als blocs electorals

Ara que tornem a estar en campanya electoral, els mitjans públics tornen a oferir-nos la informació dels diferents partits en "blocs" electorals delimitats. I, altra vegada, alguns periodistes tornen a malgastar el temps repetint insistentment que estan en conta d'aquest sistema, i que per això no firmen les notícies. Doncs que no les firmin, i deixin d'atabalar-nos, si-us-plau! En el fons, que els mitjans pagats amb fons públics delimitin el temps en funció de la representativitat dels partits, és una garantia perquè tots apareguin en funció de la legitimitat social que tenen. Si no fos així, quin seria el criteri periodístic? Doncs l'habitual: apareixeria qui fes la declaració més estripada i fora de to, qui fes la proposta més "alternativa" i, en definitiva, qui donés una imatge més cridanera, perquè aquests són els criteris periodístics més utilitzats actualment, molt per davant de l'interès real de les propostes. Això, sense entrar a considerar les preferències i obediències polítiques que demostra una part d'aquest col·lectiu. En conseqüència, els blocs electorals es poden acceptar com a mal menor, malgrat que tampoc siguin una gran solució. I els periodistes, un cop ens han donat a conèixer la seva legítima postura sobre el tema, haurien de recordar que no són el centre del món. Perquè en el fons, quan ens repeteixen el mateix missatge sistemàticament, demostren que no fan més que mirar-se el melic.[@more@]



Comentaris tancats a Sí als blocs electorals

Catalunya, a la cua de l’Estat espanyol en despesa sanitària

Cada dos per tres, hi ha qui alerta del descontrol de la despesa sanitària. Aquestes alertes poden estar molt bé si serveixen per racionalitzar la despesa en àmbits com els medicaments (mitjançant genèrics), però no pas si es converteixen en excusa per a tot tipus de limitacions tant en serveis bàsics com en personal. El més curiós i interessant del cas, però, és que la despesa sanitària pública de Catalunya és històricament de les més baixes de l'Estat. Recentment, s'ha publicat un estudi que torna a posar de manifest fins a quin punt és greu aquest dèficit històric que patim al nostre país. Si ens fixem en els euros per càpita, que és el que permet fer comparacions entre territoris, Catalunya gasta 783 € per habitant, ocupant el 15è lloc d'entre les 17 comunitats autònomes de l'Estat, lluny dels més de 1.000 que es gasten a Extremadura. Es tracta de dades de l'any 2003, que és fins on arriba l'informe acabat de publicar. Però pels dèficits que contínuament apareixen, i que ahir mateix va posar de manifest el Col·legi de Metges, suposem que la xifra no deu haver variat gaire des de llavors. I un país seriós, que es preocupa per la salut dels seus ciutadans, no s'ho pot permetre.

[@more@]

2s comentaris

França enterra el maig de 1968

Alguns mitjans donen un missatge ben simple respecte les eleccions a l'Estat francès: la dreta ha guanyat. Ara bé, la qüestió és més complexa del que sembla, perquè el que ha guanyat és un canvi de més profunditat, que en aquest cas ha encapçalat un candidat de dreta. Però no necessàriament havia de ser així. Qui diu que controlar la immigració, lluitar contra la inseguretat, impulsar polítiques de família o donar valor a l'esforç personal, per exemple, siguin plantejaments necessàriament de dretes? És ben evident que en aquest cas qui els ha impulsat és un candidat conservador, i que en part es tracta d'arguments que sovint utilitzen els partits de dretes perquè les classes mitjanes i els treballadors els votin. Però ningú diu que aquestes propostes siguin contradictòries amb l'impuls de la sanitat i l'educació pública, de les ajudes socials, de l'ajut al desenvolupament, etc, etc. Per tant, també els hagués pogut encapçalar la candidata socialista, com ha intentat parcialment, malgrat que no s'ha pogut desfer de la seva imatge inconsistent, dels lastres del passat, i de les ganivetades del seu partit. Quines són les prioritats dels votants, doncs: els valors sorgits del maig del 1968, fa gairebé 40 anys, o els problemes reals d'avui? La segona opció, és clar. Per això el debat polític ha estat seguit tant intensament, perquè se n'ha parlat. Per això els índexs de participació han estat brutals, perquè els candidats s'han posicionat. I per això ha guanyat Nicolas Sarkozi, perquè ha estat capaç de canviar un discurs antic per afrontar les demandes dels francesos, mentre que Segolène Royal no ho ha aconseguit.

[@more@]

1 comentari

Enquesta a Tortosa: anàlisi i valoració

Aquells qui tenen un cert coneixement en estudis d'opinió, deuen haver al·lucinat en veure les enquestes electorals que ha publicat el darrer número de la Veu de l'Ebre, realitzades per l'empresa Infortècnica. Intentarem explicar-nos perquè tothom ho pugui entendre. Totes les enquestes que publiquen els mitjans deixen bastant a desitjar, fins i tot els d'àmbit nacional, però aquest cas és espectacular: manca de característiques socials dels enquestats, manca de record de vot en les anteriors eleccions municipals, manca de creuaments entre variables… I no sembla precisament que s'hagin ocultat preguntes, sinó que aquesta és la línia pròpia de l'empresa que fa l'estudi, com es pot veure a la seva web: enquestes amb un nombre de preguntes limitat i amb informe escàs, per poder ajustar així els preus. En conseqüència, que a ningú li estranyi les projeccions de regidors: les han realitzat aplicant el vot directe declarat pels enquestats, sense poder assignar indecisos ni tenir en compte tendències, perquè no disposen del record de vot. Així ho han fet en l'enquesta d'Amposta, i així ho han fet a la de Tortosa. Amb una única i escandalosa excepció: ERC. Mentre en tots els casos la projecció que s'ha realitzat s'ajusta a l'única dada de què disposen els tècnics (la intenció de vot), que l'empresa trasllada sense manies a una projecció sobre vot emès, a Tortosa passa un fenomen paranormal. Curiosament, ERC creix un regidor menys del que correspon segons el vot directe i el projectat per l'empresa, i fins i tot s'atreveixen a deixar als republicans una "forquilla" de 2-3 regidors, quan en correspondrien 4 segons el vot que preveu el mateix estudi! Mentrestant, al PP li assignen directament un regidor més del que pertoca a la projecció de vot (podeu fer els càlculs a la següent web). Si qui ha decidit la projecció ha volgut tenir en compte el "vot ocult" del PP, per què han rebaixat 1-2 regidors a ERC (que tot i això creix!), i no a les altres opcions? Quin criteri s'ha utilitzat, si no compten amb una dada tant bàsica com el record de vot de 2003? Amb tot això, no volem dir que la projecció no s'acabi complint (no ho sap ningú), ni tampoc que hi hagi cap mala fe al respecte, però estaria bé que quan es fan enquestes, es facin més seriosament. Més que res, perquè no costa tant si s'hi posa una mica de voluntat.

[@more@]

1 comentari

Les farres, que cadascú es pagui la seva

Quan els ciutadans paguem impostos, volem que se'n faci un bon ús. Per això cal gastar els calés públics en àmbits d''interès general: sanitat, educació, seguretat, pensions… En el cas de la cultura, però, l'interès general és més qüestionable, perquè la gent no en fa un ús obligat. Potser sigui necessari mantenir museus i biblioteques, invertir en jaciments arqueològics, subvencionar determinats projectes que comencen, o recuperar la cultura tradicional, per exemple. Però quin sentit té subvencionar esdeveniments "de masses"? No hauria de ser autosuficient una festa que fa anys que existeix, i que mou desenes de milers de persones? La Feria de Abril a Catalunya, independentment que no sigui cultura catalana, hauria de subsistir per si mateixa. Com un gran club de futbol o un macro-concert. Ara, després d'anys sobre la taula, finalment la Generalitat s'ha decidit a retallar les ajudes a aquesta macro-festa, una línia en què cal aprofundir perquè s'espavilin pel seu compte. Perquè… que algú ens subvenciona a nosaltres les entrades al cinema o a la discoteca??? Les festes i les farres, que cadascú es pagui la seva.

[@more@]

1 comentari

Més família reial, però la mateixa opacitat

Mentre els catalans d'una banda de la frontera segueixen la campanya electoral per elegir el seu cap d'Estat, els de l'altra banda assistim al naixement d'un nou membre de la família reial espanyola. A l'Estat francès elegeixen el cap d'estat democràticament, i a l'espanyol no es realitza cap consulta, perquè ja ens ho va estalviar un tal Francisco Franco. Però no només és això… No només els catalans no tenim un Estat propi, ni podem elegir democràticament el cap d'Estat espanyol: a sobre, no podem ni saber què en fa dels diners amb què el mantenim! De fet, pel que sembla això no es pot ni preguntar, com va gosar fer ERC fa uns dies al Congrés. Si existeix aquesta opacitat en els comptes del cap d'Estat, no cal que ningú s'escandalitzi i demani transparència a la resta d'institucions públiques del país. Quin exemple que es dóna!

[@more@]

Comentaris tancats a Més família reial, però la mateixa opacitat

Caçadors de Paraules, el millor de TV3

Logotip del programaJuntament amb l'espai El Temps, Caçadors de Paraules és dels programes més interessants de Televisió de Catalunya, només comparable a El Favorit (2004). Capítol rere capítol, podem conèixer els parlars d'arreu dels Països Catalans. I podem aprendre o recordar paraules que, desgraciadament, corren un risc evident d'extinció. Però Caçadors de Paraules és més que això: ens ensenya esdeveniments de tot tipus, la manera de fer de diferents indrets i, en definitiva, un tros de les nostres vides. Ahir mateix, des de Mallorca, ens van donar a conèixer la matança del porc (obviant l'estabornit i degollament), i la posterior elaboració de la seva carn per convertir-la en aliments de tot tipus. Per nosaltres no va ser cap sorpresa, perquè hi havíem participat quan érem nens, i d'això no fa gaire temps. Però a molta gent de ciutat, que no ha vist mai una granja, li devia sorprendre. Esperem que els nens, d'aquesta manera, no només aprenguin paraules noves, sinó que s'adonin també que el menjar no apareix al supermercat per generació espontània.

[@more@]

2s comentaris

Els homosexuals no són especials, ni a casa ni viatjant

En motiu del Saló del Turisme de Catalunya, aquest cap de setmana el Telenotícies ens ha informat d'algunes ofertes de "turisme gai" (per cert: i si sorgís el "turisme heterosexual"?). Nosaltres coneixem homosexuals que devien al·lucinar davant la televisió, una vegada més, com quan veuen les desfilades del dia de l'orgull gai… A nivell hoteler, pel que sembla, els homosexuals prefereixen "llocs cèntrics, propers a espais d'interès, un servei de qualitat, habitacions netes i ben decorades…" Coi! El mateix que tothom! Però es veu que el "turisme gai" va més enllà, abarca tots els aspectes dels viatges i dóna per tot tipus de negocis. Per fer diners captant una petita minoria d'homosexuals, es pot estigmatitzar tot el col·lectiu i quedar-se tant ample. A la pràctica, suposem que aquestes empreses accepten els clients sense tenir en compte la seva tendència. Però malgrat això, continuen cometent un dany col·lateral amb la seva publicitat. Per tant, estaria bé que la televisió pública no els fes propaganda gratuïta, perquè aquesta contribueix a etiquetar els gais innecessàriament. Els homosexuals que coneixem nosaltres són gent normal i corrent, que no necessiten amagar la seva condició, però tampoc necessiten cap tractament especial. Ja seria hora que, socialment i mediàtica, es normalitzés la seva situació.

[@more@]

Comentaris tancats a Els homosexuals no són especials, ni a casa ni viatjant