Ajuts a la família, misèria i companyia

Avui, gairebé com una curiositat sociològica, els mitjans han informat dels intents de les embarassades alemanyes per parir a partir de l’1 de gener, quan entra en vigor un increment en les ajudes per fill nascut. És una situació que faria gràcia si no fos perquè aquí, les ajudes per fill són incomparablement més baixes, essent de només de 100€ de l’Estat per a les mares treballadores, i 50 € per part de la Generalitat, i només durant els primers 3 anys. Si això es compensés amb una baixa de maternitat més llarga, seria comprensible, però és també de les més curtes d’Europa. Mentre les mares treballadores d’aquí compten amb només 16 setmanes, aquesta misèria contrasta amb les baixes que gaudeixen les mares de Suècia (96 setmanes), Noruega (53), Dinamarca (50), Itàlia (47), Regne Unit (40)… És així com s’explica que la taxa de natalitat del nostre país sigui de les més baixes, perquè no creiem que suecs o alemanys tinguin més ganes de tenir fills que els catalans. Esperem que tant els qui governen com els qui estan a l’oposició, impulsin ara les escasses promeses que van fer-nos en campanya sobre aquest aspecte. Perquè és amb ajudes a la família com s’incentiva l’accés de les dones al mercat laboral, i com es pot aconseguir una natalitat suficient, no pas amb mesures simbòliques (paritat de gènere en consells d’administració) o contraproduents (immigració descontrolada).

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ajuts a la família, misèria i companyia

  1. At_turtusi diu:

    Us heu oblidat de dir que una altra manera de fomentar la natalitat és mitjançant la invocació al nostre deure moral com a catòlics o al nostre deure nacional com a catalans.
    No?

Els comentaris estan tancats.